Els Rius:
Els relleus estan separats per rius de cabal molt regular com el Rin el Sena i el Loira qe desemboquen en el Atlàntic .
Per els Grans valls de la Gran plana europea hi circulen els rius
- Volga (el mes llarg d’europa)
- El Don
- El Dnièper
- El Dinèster
Per les muntanyes joves circulen molts rius com el Roine i el Po que desemboquen en el mediterrani , o el Danubi que desemboca al mar negre .
Una àrea relativament petita i un relleu poc elevat impedeixen a Europa disposar de rius de la longitud de l'Amazones. Entre els grans rius hi ha el Rin, el Danubi, el Volga i el Don, destacant els rius a les planes russes.
Els rius a l'occident:
Duero, Tajo, Ebre, Tàmesi, Loira i Garona.
Els rius al centre:
Vístula, Sena, Rin i Danubi.
Règims hídrics: s'han determinat a partir de les condicions de la posició longitudinal d'Europa, de les diverses formes del relleu i de les variacions en les condicions climàtiques del continent. Es pot considerar la següent divisió dels règims hídrics:
Mediterrània, els rius
- Estan condicionats per l'estretor dels seus conques
- Tenen poca longitud - Naixen en terrenys alts amb forts pendents - Són molt cabalosos per les condicions abruptes del relleu i les condicions forts del clima a l'hivern - Arrosseguen grans quantitats de sediments- Són poc navegables - Pertanyen a aquest règim els rius: Ebre, Po, Roine, Maritza, Tíber
Atlàntic, els rius:
- Tenen conques molt extenses - Són afavorits pels terrenys plans - Tenen grans longituds - Originen estuaris en les seves desembocadures - Faciliten la construcció de ports - Pertanyen a aquest règim els rius:
Rin, Vistula, Elba, Tajo, Loira, Moza, Oder, Sena, Duero, Garona, Fornea, Weser, Guadalquivir, Umea, Tàmesi, Glomma.
Planicie Oriental, els rius:
- Travessen grans planes de l'Europa oriental (Rússia)
- Presenten recorreguts llargs - Presenten cabals variables - A l'hivern es congelen - A l'estiu són navegables - Pertanyen a aquest règim els rius: Volga, Danubi, Ural, Dniéper, Don, Dniester, Pechora, Dvina Serpentrional, Nieves
Açi tenim algunes fotos d'alguns rius que tots coneguem com per exemple:
Riu Xúquer:
El Xúquer és un riu de la Península Ibèrica, situat a l'est d'Espanya. Té una longitud de 497,5 km, travessa les províncies de Conca, Albacete i València, i desemboca al mar Mediterrani.
En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres muntanyenques de Conca amb una adreça nord-sud en una zona de precipitacions mitjanes superiors als 800 mm anuals pel que aconsegueix un cabal absolut a Conca
Riu volga:
El riu Volga és el riu més gran i cabalós d'Europa. Amb els seus afluents, rega més d'un terç de la superfície de la Rússia europea. El Volga naix a les colines de Valdai a 228 metres d'altitud, entre Moscou i Sant Petersburg i desemboca al mar Caspi després d'un llarg recorregut de 3.700 km. El Volga és navegable en cuasi tot el seu recorregut gràcies a les enormes obres de condicionament realitzades fonamentalment durant la segona meitat del segle XX. La seva conca hidrogràfica, amb una superfície de 1.350.000 km ², és la 18 º major del món.
Riu rin:
El riu Rin és la via fluvial més utilitzada de la Unió Europea. Amb una longitud de 1.230 km, el Rin és navegable en un tram de 883 km entre Basilea (Suïssa) i el seu delta al mar del Nord.
Naix als Alps suïssos.
Riu Po:
El riu Po és un llarg riu del nord d'Itàlia, que flueix d'oest a est, des dels Alps al mar Adriàtic, on desemboca prop de la ciutat de Venècia. El Po naix al Pian del Re, al municipi de Crissolo al peu de la Muntanya Viso, a 2022 m d'altitud, en els Alps occidentals i té una longitud de 652 km, que el converteixen en el riu més llarg d'Itàlia i la seva conca hidrogràfica drena 71.057 km ³, també la major conca italiana.
El seu cabal és abundant a causa que rep l'aigua dels Alps pel seu marge esquerra, on té els afluents més cabalosos. Sol presentar el màxim a la primavera i el mínim a finals de l'estiu, si bé són temudes les seves crescudes també a la tardor
Riu Danubi:
El riu Danubi és el segon riu més llarg d'Europa, després del Volga.
Naix a la Selva Negra d'Alemanya de la unió de dos petits rius, el Brigach i el Breg, fluint cap al sud-est al llarg de 2.888 km fins al Mar Negre a Romania, on forma el delta del Danubi, una regió d'aiguamolls i pantans poc poblats, encara que de gran valor ecològic. El seu cabal és considerable (6.500 m³ / s), com correspon a un riu amb una conca extensa. El seu cabal màxim en la represa de les Portes de Ferro És navegable, pujant el corrent des del Mar Negre, per vaixells transoceànics fins Braila (Romania) i per embarcacions fluvials fins a la ciutat d'Ulm (Alemanya), a una distància d'uns 2575 km. Aproximadament 60 dels seus 300 afluents són navegables
Una àrea relativament petita i un relleu poc elevat impedeixen a Europa disposar de rius de la longitud de l'Amazones. Entre els grans rius hi ha el Rin, el Danubi, el Volga i el Don, destacant els rius a les planes russes.
Els rius a l'occident:
Duero, Tajo, Ebre, Tàmesi, Loira i Garona.
Els rius al centre:
Vístula, Sena, Rin i Danubi.
Règims hídrics: s'han determinat a partir de les condicions de la posició longitudinal d'Europa, de les diverses formes del relleu i de les variacions en les condicions climàtiques del continent. Es pot considerar la següent divisió dels règims hídrics:
Mediterrània, els rius
- Estan condicionats per l'estretor dels seus conques
- Tenen poca longitud - Naixen en terrenys alts amb forts pendents - Són molt cabalosos per les condicions abruptes del relleu i les condicions forts del clima a l'hivern - Arrosseguen grans quantitats de sediments- Són poc navegables - Pertanyen a aquest règim els rius: Ebre, Po, Roine, Maritza, Tíber
Atlàntic, els rius:
- Tenen conques molt extenses - Són afavorits pels terrenys plans - Tenen grans longituds - Originen estuaris en les seves desembocadures - Faciliten la construcció de ports - Pertanyen a aquest règim els rius:
Rin, Vistula, Elba, Tajo, Loira, Moza, Oder, Sena, Duero, Garona, Fornea, Weser, Guadalquivir, Umea, Tàmesi, Glomma.
Planicie Oriental, els rius:
- Travessen grans planes de l'Europa oriental (Rússia)
- Presenten recorreguts llargs - Presenten cabals variables - A l'hivern es congelen - A l'estiu són navegables - Pertanyen a aquest règim els rius: Volga, Danubi, Ural, Dniéper, Don, Dniester, Pechora, Dvina Serpentrional, Nieves
Açi tenim algunes fotos d'alguns rius que tots coneguem com per exemple:
El Xúquer és un riu de la Península Ibèrica, situat a l'est d'Espanya. Té una longitud de 497,5 km, travessa les províncies de Conca, Albacete i València, i desemboca al mar Mediterrani.
En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres muntanyenques de Conca amb una adreça nord-sud en una zona de precipitacions mitjanes superiors als 800 mm anuals pel que aconsegueix un cabal absolut a Conca
El riu Volga és el riu més gran i cabalós d'Europa. Amb els seus afluents, rega més d'un terç de la superfície de la Rússia europea. El Volga naix a les colines de Valdai a 228 metres d'altitud, entre Moscou i Sant Petersburg i desemboca al mar Caspi després d'un llarg recorregut de 3.700 km. El Volga és navegable en cuasi tot el seu recorregut gràcies a les enormes obres de condicionament realitzades fonamentalment durant la segona meitat del segle XX. La seva conca hidrogràfica, amb una superfície de 1.350.000 km ², és la 18 º major del món.
Riu rin:
El riu Rin és la via fluvial més utilitzada de la Unió Europea. Amb una longitud de 1.230 km, el Rin és navegable en un tram de 883 km entre Basilea (Suïssa) i el seu delta al mar del Nord.
Naix als Alps suïssos.
El riu Po és un llarg riu del nord d'Itàlia, que flueix d'oest a est, des dels Alps al mar Adriàtic, on desemboca prop de la ciutat de Venècia. El Po naix al Pian del Re, al municipi de Crissolo al peu de la Muntanya Viso, a 2022 m d'altitud, en els Alps occidentals i té una longitud de 652 km, que el converteixen en el riu més llarg d'Itàlia i la seva conca hidrogràfica drena 71.057 km ³, també la major conca italiana.
El seu cabal és abundant a causa que rep l'aigua dels Alps pel seu marge esquerra, on té els afluents més cabalosos. Sol presentar el màxim a la primavera i el mínim a finals de l'estiu, si bé són temudes les seves crescudes també a la tardor
El riu Danubi és el segon riu més llarg d'Europa, després del Volga.
Naix a la Selva Negra d'Alemanya de la unió de dos petits rius, el Brigach i el Breg, fluint cap al sud-est al llarg de 2.888 km fins al Mar Negre a Romania, on forma el delta del Danubi, una regió d'aiguamolls i pantans poc poblats, encara que de gran valor ecològic. El seu cabal és considerable (6.500 m³ / s), com correspon a un riu amb una conca extensa. El seu cabal màxim en la represa de les Portes de Ferro És navegable, pujant el corrent des del Mar Negre, per vaixells transoceànics fins Braila (Romania) i per embarcacions fluvials fins a la ciutat d'Ulm (Alemanya), a una distància d'uns 2575 km. Aproximadament 60 dels seus 300 afluents són navegables
No hay comentarios:
Publicar un comentario